Avui (19 Novembre) se celebra el centenari de Joan Sales, autor de la novel·la ‘Incerta glòria’ i creador del Club Editor i del Club dels Novel·listes, referents de la nostra cultura.
Títol: Cartes a Màrius Torres
Autor: Joan Sales
Editorial: Club Editor 1984
Joan Sales: Neix el 19 de novembre del 1912 al carrer de Pau Claris, prop de la Gran Via. Els anys 1925-26 fa una estada a Lleida i acaba el batxillerat. A quinze anys comença a estudiar dret.
El 1933 es casa pel civil. Coneix Màrius Torres i s’hi carteja. En esclatar la guerra és destinat a la columna Durruti. “Vaig passar un calvari. Eren tots anarquistes i m’hi lligava només el fet de tenir un enemic comú. Hi havia bona gent enmig d’assassins vulgars. Sí, els de la seva pròpia columna el van matar, en Durruti.” És destinat a la columna Macià-Companys (trentena divisió), on troba el germà de Màrius Torres, Víctor, i on és ascendit a tinent. És processat pel SIM (Servei d’Informació Militar, i més aviat, d’espionatge i delació, a les ordres de Moscou). A ell i el seu germà Francesc se’ls feia responsables de no haver denunciat els tres germans petits que no s’havien incorporat al front. “Una monstruositat jurídica!” Empresonats el pare i tots els homes de la família, els tres germans petits moriren al camp de concentració, infestat de tifus. “Sí, vaig ser al presidi de Montjuïc, i de Barcelona ens portaren a Roses. Com ens la passàvem? Malament: passàvem gana de debò. Els calabossos del SIM eren horribles. Ara, segur que hi hagué qui ho passà pitjor que jo.” A mig procés és ascendit a capità: l’exèrcit, gràcies a Déu, no tenia res a veure amb la bòfia. Sobresegut el procés, va a parar a la seixantena divisió. “Sempre ho feien, això de canviar de divisió els oficials processats. En els darrers moments m’ascendiren encara a comandant. Vam travessar la frontera entre Molló i Prats de Molló.”
Les Cartes, Incerta glòria i Joan Sales
Les Cartes són la llavor d’Incerta glòria i una crònica dels anys 1936-1941 en la vida del jove escriptor que, a 24 anys, s’allista a l’Exèrcit de Catalunya, viu com a oficial els combats i les esperes de la guerra i, amb el grau de comandant, deixa Catalunya cap a l’exili de França, la República Dominicana i Mèxic.
Les notes principals d’aquestes cartes són l’amistat i la guerra, la situació social i política de Catalunya, i la poesia, de Màrius Torres i del mateix Sales, sempre en un marc de referències a autors, obres i moments de la història. Per damunt hi plana sempre la passió de Sales per la llengua i per Catalunya, que no renuncia mai a l’humor, la ironia i un sentit crític agut i viu.
Incerta glória: Premi Joanot Martorell de 1955, és una novel·la dividida en quatre parts, que té com a centre neuràlgic la guerra, presentada des de la perspectiva dels vençuts. Es tracta, però, d’una obra que l’autor va anar ampliant en les successives edicions i la traducció francesa (1962), ja més extensa que la catalana va suscitar crítiques molt elogioses, i es va comparar el seu autor amb Dostoievski, Bernanos, Greene… La quarta edició (1971) és ja la definitiva, però la darrera part -aquella ampliada-, que portava com a títol “Últimes notícies”, esdevindrà en la següent edició El vent de la nit, i serà independent.
Dominada per tres amics joves, que van fer la guerra junts, les dues primeres parts recorren a la forma epistolar i ens presenten la vida al front d’Aragó -cartes de Lluís al seu germà-, i a la rereguarda: escrits de Trini, la companya de Lluís a Juli Soleràs. En canvi, les dues darreres són les memòries de Cruells, el tercer amic, un sacerdot, però amb un salt cronològic important a El vent de la nit, on es reflecteix la Barcelona de postguerra fins a arribar a finals dels seixanta.
Webs d’interès:
Glòria gens incerta (Notícia del centernari de’n Joan Sales) Elpuntavui.cat
Adaptació radiofònica d”Incerta glòria’
Incerta Glòria, Adaptació radiofònica feta per Oleguer Sarsanedas. Catalunya ràdio
Deixa un comentari