Un Club de Lectura està format per un grup de persones que llegeixen un mateix llibre en un mateix espai de temps, i en acabar es reuneixen per comentar-lo i posar idees en comú.
Amés també fem alguna sortida, o activitat complementària, com anar al teatre, videoforums… sempre sobre llibres ja “treballats”
Més informació sobre els clubs de lectura, aquí
Segueix els nostres clubs de lectura
El primer Club de lectura de la temporada ja el podeu recollir a la biblioteca, es tracta de Incerta glòria de’n Joan Sales
La passió de Jeanette Winterson
El proper Club de Lectura, parlarem sobre el llibre escrit per Katherine Kressmann, Adreça desconeguda.
Actualment al teatre Villarroel, estan representant aquesta obra, dos dels grans del teatre català, en Lluís Homar i l’Eduard Fernández,
Si voleu, podeu twitewjar-ho #AdreçaDesconeguda
—————————————————————————-
Recordant la ruta de Màrius Torres
RUTA MÀRIUS TORRES
Dissabte, 26 de gener del 2013. El sol d’hivern ens acompanyarà tota la matinal. El sol i els bons aires, aleshores principals remeis d’aquell terrible mal.
Mas Blanc ens aplega. Una casa pairal amb una bellesa integrada a la terra. Ens hi acull Rosa M. Piqué. Escoltem la primera poesia, dedicada al rellotge de sol. Les amigues i els amics del grup La Cadira les reciten. Després n’escoltem d’altres. Ens fan viure els passos dels espais que un dia acolliren la família de na Maria Planas i el mateix Màrius. La porxada, el menjador, el jardí, l’era… Tot és una sola harmonia amb la paraula que ens acompanya. «Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat, viure en la triple gràcia de la seva amistat.»
Enfilem cap al Sanatori de Puig d’Olena. A la sala, la germana Conxita, ens explica a què es dedica la casa actualment. Veiem un piano que ens recorda el que en Màrius tocava. Ens porta al jardí. «Tu que estimes l’humil jardí de Puig d’Olena, on els arbres ardits es drecen a balquena entre el cel i la roca i la casa i el bosc.» Visitem la infermeria amb un aparell de raigs X per al diagnòstic i la impotència davant la curació. Pugem a l’habitació número 10 on en Màrius visqué de 1935 a 1942, que hi mor. La capella, sota la torre central, amb sostre de fusta. Vivències.
I pugem al turó. Els malalts hi passejaven quan la salut els ho permetia. Imaginem les escenes divertides que en Jordi Estrada explica en el llibre Rius paral·lels. Des de dalt, se’ns desplega una terra eloqüent. La boirina difumina l’horitzó i amaga masies, viles i ciutats. Evoquem el moment històric que en Màrius visqué a Puig d’Olena. La llunyania de la família, la guerra, la immediata postguerra. Tot tan dur! No és estrany que la solitud li arrenqui versos de l’ànima. Allà, a la plana, la història. «Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner, batecs d’aire i de fe.»
Som a Sant Quirze. Enfilem en pau els graons que menen de la carretera al cementiri. Unes rajoles amb versos de Màrius Torres; en nosaltres, la nostàlgia d’una vida tan plena, amb aquest deix de tristesa, de melangia. Cementiri. La tomba, a ran de terra. «Quan seré mort, ja no tindré més febre.»
Tornem a casa en silenci. No som els mateixos. Màrius Torres ens ha canviat, ni que sigui una mica.
Recordem aquelles paraules del llibre Rius paral·lels que ha motivat la nostra immersió en el món del poeta de Lleida: «Mentre el mal s’erigia com l’arquitecte universal que construïa presons, trinxeres, tancs i cementiris, en Màrius havia construït clams d’esperança amb mots agonitzants».
marian
Club lectura Novembre 2011
Novembre 2011
Club Lectura Octubre 2011
.
CLUB DE LECTURA AMB EN JOSEP FÀBREGA.DILLUNS 2 DE MAIG 2011 Aquest dilluns 2 de maig, hem tingut tertúlia extra ja que hem gaudit de la presència de l’autor: en Josep Fàbrega, poeta, ens ha fet entendre els haikus, la mètrica… com comptar les síl·labes poètiques i fins i tot els més agosarats han aventurat diversos haikus ben trobats.N’hi ha un de l’Olga que ens ha agradat especialment perquè a més té com a imatge la biblioteca de Moià:Des del silencientre remors i lletresla verdor miro.Gràcies Olga, l’adoptem.En Fàbrega, didàctic com és de mena ens n’ha explicat els secrets, tot i que hem entès que ens cal molta pràctica, i segons diu tot es posar-s’hi i practicar…La tertúlia anava sobre dos llibres de poesia però ben diferents un de l’altre:Vam començar amb Bages Premi Excursionisme 2009, publicat pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages, on tot són haikus: hi ha un apartat deliciós de haikus sobre masies i altres com: municipis, Montserrat, espais i moments. Hi ha imatges que es visualitzen perfectament i d’altres que fins i tot te n’arriba l’aroma.Vam continuar amb D’aquí estant (no) es veu el mar i tot i que està clar que des de la biblioteca no es veu el mar, hi vam ser una estona, anant i venint com qui vol i dol.Al final de la trobada, en Fàbrega ens va passar una presentació en power-point d’ aquest llibre mentre anava sonant una música i ell fent de rapsode llegint tot el poemari.Rodó. Moltes gràcies Fàbrega!Si vols la guia de lectura clica aquí.Per obtenir alguns dels poemes que treballarem , clica aquíDilluns 28 de març ContesAutor. Anton P. TxékhovAnton P. Txékhov: (1860–1904). Fou un dels principals dramaturgs i narradors de Rússia. La seva carrera com a dramaturg va donar com a resultat quatre obres clàssiques del teatre, mentre que els seus millors contes són molt estimats per escriptors i crítics. Va practicar la medicina durant gran part de la seva carrera literària: «La medicina és la meva legítima esposa», va dir, «i la literatura la meva amant»”Dilluns 28 de febrer L’EstimavaAutora: Ana GavaldaAna Gavalda: Periodista i escriptora, va néixer el 9 de desembre de 1970. Té dos fills i actualment viu prop de París.El 2002 publica la seva primera novel·la l’estimava, basada en el fracàs del seu matrimoni. El va seguir la novel·la juvenil “35 kilos d’esperança” i altres….L’Estimava:L’endemà de l’abandó de l’Adrien, el Pierre s’emporta la seva jove, la Chloé, i les seves nétes. Se les emporta lluny, a la casa de camp. ¿Qui millor que el Pierre es podrà ocupar de la dona del seu fill, en ple estat de xoc per aquesta ruptura inesperada? La Chloé troba el consol en el seu sogre, que té seixanta-cinc anys, aïllats del món, estableixen un diàleg ple de confessions sinceres. El Pierre es mostra tal com és i confia els seus secrets més íntims a la seva jove, mentre ella a poc a poc va recuperant les ganes de viure. A L’estimava Anna Gavalda traça, pàgina rere pàgina, el camí de la Chloé, una dona ferida que busca la manera de refer la seva vida.Dilluns 31 de generAllò que vaig estimar Autora: Siri HustvedtSiri Hustvedt va néixer el 1955 a Northfield, Minnesota. El seu pare, Lloyd Hustvedt, era professor de literatura escandinava. La mare, Ester Vegan, havia emigrat de Noruega quan tenia trenta anys. Hustvedt va estudiar Història al St. Olaf College i Literatura i llengua anglesa a la Columbia University. És famosa sobretot com a noveŀlista, però també ha publicat assaig, poesia i diversos reculls de contes. Allò que vaig estimar és la seva tercera novel·la, i també la més elogiada. Hustvedt viu a Brooklyn, Nova York, amb el seu marit, l’escriptor Paul Auster, i la seva filla, la cantant i actriu Sophie Auster.Allò que vaig estimar: Passejant per les galeries del SoHo, a Nova York, l’historiador de l’art Leo Hertzberg queda fascinat per un quadre i comença a buscar-ne l’autor. Entre els dos homes sorgirà una profunda amistat que els unirà per a tota la vida, tant a ells com a les seves famílies. Trenta anys després, en Leo recorda la seva vida: el seu matrimoni, la seva amistat amb en Bill, el pintor; els naixements d’en Matt (el seu fill) i en Mark (el fill d’en Bill), les segones núpcies d’en Bill amb la Violet, el seu èxit dins del món de l’art… i a poc a poc ens anirà descobrint foscos secrets guardats durant massa anys. Anem al TNC veure Nit de reis de William ShakespeareDivendres 28 de maig la biblioteca baixa al TNC per veure Nit de reis de William Shakespeare.Arran d’una proposta de membres del Club de lectura, que fa poc havíem anat a veure la tragèdia Hamlet, es va decidir baixar al Teatre Nacional de Catalunya, ara per veure una comèdia del mestre Shakespeare. Un nombrós grup de 55 persones vam assaborir l’art de la comèdia de la mà d’un repertori fantàstic amb artistes de renom com Silvia Bel, Pep Planas, Lluís Soler, Pep Anton Muñoz… i a més música en directe.Nit de Reis, que forma juntament amb Al vostre gust i Somni d’una nit d’estiu el trio de comèdies més representades de William Shakespeare, és probablement la peça còmica més perfecta de totes les que va escriure, tant per la forma, amb una estructura rodona, com per la temàtica, perquè per primer cop el geni anglès decideix anar més enllà de les convencions de la comèdia i hi introdueix personatges i trames que superen el gènere.Moments abans d’entrar al TNC
Moments abans d’entrar al TNC
Anem al TNC a veure la comèdia Nit de reis de W. Shakespeare.
**Dilluns, 31 de maig a les 8 del vespre: Lectura amb l’escriptora Sílvia Alcántara sobre la seva novel·la Olor de colònia
**Dilluns 28 de juny a les 8 del vespre: Carta d’una desconeguda de Stefan Zweig
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31 de Maig a les 8h.
Club de Lectura Olor de Colònia amb l’escriptora Sílvia Alcàntara
Aquest dilluns 31 de Maig,
a les 8 del vespre
a la Biblioteca
tindrem la sort de comptar amb la presència de l’escriptora Sílvia Alcàntara,
que ens ajudarà a estirar del fil de la seva obra OLOR DE COLÒNIA.
Olor de colònia: Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?
Atrapat, atrapat queda el lector fins a l’última pàgina d’aquesta novel•la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.
Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s’acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l’Aula de lletres, on ensenyen tècniques d’escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s’hi. Després, a l’Ateneu Barcelonès completarà l’aprenentatge. Ha guanyat alguns premis de contes breus. Aquesta és la primera novel•la
Aquest acte es realitza amb la col·laboració de:
Arxivat a Clubs de lectura | Etiquetat Club de Lectura, Institut de les lletres catalanes,Olor de Colònia, Sílvia Alcàntara | Deixa un Comentari »
Dilluns, 26 d’abril a les 8 del vespre:
…Tertúlia del Club de Lectura sobre la novel·la:
La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey
Mira que n’opinen els lectors del Que LLegeixes.cat
de Mary Anna Shaffer i Anni Barrows.
Club de Lectura
21 gener 2010 per orl | Edita
El Club de Lectura del Més de Gener,
Al voltant del llibre de Gustave Flaubert “Madame Bobary”, l’hem posposat fins el dilluns 1 de Febrer, a la mateixa hora (a les 8 del vespre).
Esperem que tots aquells que teníeu pensat assistir-hi no us perjudiqui el canvi de dates, però per motius de força major és impossible fer-lo el dilluns 25 com estava previst.
Així que us emplacem al primer dilluns de Febrer per desvetllar els secrets més ocults d’aquest gran clàssic.
Club de Lectura L’Home manuscrit amb el seu Autor Manuel Baixaulí
Membres del Club de Lectura a la visita al Saló del LLibre del 2008
Club de Lectura, Octubre
29 octubre 2009 per orl | Edita
El Club de lectura d’aquest mes d’Octubre ha estat doblement reeixit.
Primer vàrem celebrar el retorn, després d’uns mesos de baixa de maternitat, de l’Imma.
I Perquè aquest mes tornem a anar al Kursaal a Manresa a veure l’obre de teatre, sobre el llibre que hem llegit.
HAMLET de William Shakespeare
Després d’acabar el Club, encara no ens queda clar si és que Hamlet estava boig, o se’l feia, com tampoc ens va quedar clar si Hamlet estimava a Ofélia o l’odiava per ser filla de qui era filla…
Però si que tots vam gaudir de la lectura d’aquesta excel·lent obra teatral, escrita per un dels grans mestres del gènere de tots els temps.
Ara ja tenim entre mans la novel·la de Carson Mc Cullers, Frankie Addams, el proper llibre que “estriparem” al Club del30 de Novembre.
Arxivat a Clubs de lectura, IMATGES, activitats | Etiquetat Carson McCulers, Club de Lectura, Frankie Addams, Hamlet, Kursaal, William Shakespeare
Club de lectura amb en Ramon Erra
2 juliol 2009 per orl | Edita
Aquest 1 de Juliol, hem fet el club de lectura, sobre el llibre Desfent el nus del mocador, de l’autor osonenc Ramon Erra.
Vam tenir la sort de poder conversar amb ell, i el nostre amic Francesc Rochel, li va fer una entrevista, que podeu escoltar en els links següents:
Entrevista a Manuel Baixauli
Us oferim la possibilitat d’escoltar l’entrevista que en Francesc Rochel (col·laborador de la biblioteca) va fer a l’escriptor Manuel Baixauli, abans de participar del club de lectura que vam fer al voltant del seu llibre “L’ Home manuscrit”
Club de Lectura 30 Abril
26 març 2009 per orl | Edita
Aques dijous 30 d’Abril, a les 8 del vespre, ens reunirem els lectors del Club de Lectura per fer conversa al voltant del llibre:
Bearn o la sala de les nines
de l’autor: Llorenç Villalonga
La darrera novel·la d’en Llorenç Villalonga és Bearn o La Sala de las Muñecas. L’autor, tots ho sabem, començà la seva tasca de novel·lista amb una obra en català: l’escandalosa Mort de dama, de fàcil i reiterat èxit. Que ara, vint-i-cinc anys després, publiqui la seva obra més ambiciosa en castellà no implica un canvi d’actitud
Bearn o la sala de les nines ens mostra la decadència i fi del sistema d’organització social gairebé feudal que encara existia a l’illa de Mallorca, i és de suposar a molts més llocs cap a finals del segle XIX, mitjançant una llarga carta feta pel Joan Mayol, capellà dels dominis de Bearn. Carta en la que demana consell i ajut a un company de seminari per publicar pòstumament les obres del seu mentor i pare il·legítim el senyor don Antonio (Don Toni) de Bearn.
Biblioteca de Moià 
Deixa un comentari