Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Novetats’

Yeruldelgger, muertos en la estepa_150x230

Yeruldelgger, muertos en la estepa

Ian Manook

En la inhóspita inmensidad de las estepas mongolas, una familia de nómadas realiza un macabro descubrimiento: el cuerpo de una niña de cinco años enterrada junto con su triciclo. El comisario Yeruldelgger, un tipo temperamental marcado por la tragedia y a quien su trabajo ha llevado casi al límite de la locura, observa la escena del crimen con una mezcla de perplejidad y agotamiento infinitos. Apenas cinco horas antes se encontraba en Ulán Bator, en las oficinas de una empresa china, investigando la aparición de tres cadáveres salvajemente mutilados, y ahora, por extraños motivos, su jefe lo ha apartado del caso.

Esto no significa, claro está, que un tipo como él vaya a quedarse de brazos cruzados. Empeñado en aclarar este monstruoso crimen que le revuelve las tripas, Yeruldelgger inicia una investigación paralela con la colaboración de la inspectora Oyun, una mujer intrépida, descarada y un poco enamorada de él, y de la forense Solongo, con la que el comisario mantiene una compleja relación sentimental. Poco a poco, van surgiendo vínculos inesperados entre ambos casos, y en su camino se cruzarán desde fantoches de baja estofa hasta una red de políticos y empresarios sin escrúpulos que anteponen los negocios a la vida humana. En última instancia, lo más preocupante será la corrupción policial que sostiene esa estructura diabólica, dispuesta a todo para mantener el statu quo. Así pues, desde la sombra, Yeruldelgger y su equipo se jugarán la vida para esclarecer la verdad y librar al país de una plaga que se expande por su tejido más profundo.

Ganadora de múltiples premios en Francia —entre ellos el prestigioso Premio SNCF du Polar, el Premio de las Lectoras de Elle y el Premio de los Lectores Quais du Polar/20 Minutes—,Yeruldelgger, muertos en la estepa aporta al público un ámbito geográfico exótico y desconocido, el de una Mongolia compuesta tanto por las tribus nómadas de las llanuras como por los habitantes de Ulán Bator, un nido de crimen, vicio y racismo, donde el nivel de vileza en todas las esferas convierte el trabajo policial en un desafío quijotesco.

Llegiu la critica de El País

 

Read Full Post »

En la Barcelona de finales de los años 50, Daniel Sempere ya no es aquel niño que descubrió un libro que habría de cambiarle la vida entre los pasadizos del Cementerio de los Libros Olvidados. El misterio de la muerte de su madre, Isabella, ha abierto un abismo en su alma del que su esposa Bea y su fiel amigo Fermín intentan salvarle.

Justo cuando Daniel cree que está a un paso de resolver el enigma, una conjura mucho más profunda y oscura de lo que nunca podría haber imaginado despliega su red desde las entrañas del Régimen. Es entonces cuando aparece Alicia Gris, un alma nacida de las sombras de la guerra, para conducirlos al corazón de las tinieblas y desvelar la historia secreta de la familia… aunque a un terrible precio.

El Laberinto de los Espíritus es un relato electrizante de pasiones, intrigas y aventuras. A través de sus páginas llegaremos al gran final de la saga iniciada con La Sombra del Viento, que alcanza aquí toda su intensidad y calado, a la vez que dibuja un gran homenaje al mundo de los libros, al arte de narrar historias y al vínculo mágico entre la literatura y la vida.

El laberinto de los espíritus

 

Read Full Post »

213598_portada_i-tots-vam-mirar-al-cel_tommy-wallach_201604111751

I tots vam mirar al cel

Tommy Wallach

Quatre adolescents viuen amb intensitat el compte enrere cap a l’imminent impacte. Tenen dos mesos per convertir-se en algú millor. Desfer-se d’etiquetes, aprofundir lligams emocionals i resoldre dilemes ètics.

Dos mesos per viure de veritat.
«En aquest debut impressionant… Wallach perfora la seva foscor amb tendresa i humor. Una història que convida a la reflexió i que farà sortir el ‟filòsof” que tots els lectors porten dins.»
(Kirkus Reviews)
000064344_1_tommywallach_201605171629Tommy Wallach és escriptor i músic i viu a Brooklyn. Aquesta novel·la, la seva primera obra, ha estat traduïda a més d’una desena d’idiomes. Ha publicat textos en revistes com McSweeny’s, Wired, Salon i moltes altres. Com a músic és autor de dos treballs, incloent-t’hi la banda sonora d’aquest llibre.

http://www.tommywallach.com

Read Full Post »

coberta_lamor_1Chang

L’amor que fa caure ciutats

Traduït per:
Carla Benet

El lloc de la xinesa Eileen Chang en la literatura universal és prop de Zweig i de Schnitzler: una mestra de la novel·la breu que parla d’amor quan el món s’ensorra.

“L’única cosa en què podia confiar era l’aire que li omplia els pulmons i la persona que dormia a prop seu. Gatejà fins on era ell i l’abraçà. Ell tragué la mà de sota la manta per agafar la seva. Es miraren l’un a l’altre i es veieren, es veieren del tot.”

A Shanghai, el 1943, una joveníssima escriptora de 23 anys es torna immensament famosa publicant en un magazín popular una sèrie de relats elegants i tràgics que parlen d’amor. Els seus lectors els devoren amb fruïció sota les bombes de l’exèrcit japonès, mentre la guerra civil sacseja el país. A aquells que la critiquen per no prou ideològica, ella respon: “Només vull escriure sobre els afers trivials d’un home i d’una dona. No hi ha guerra ni revolució en la meva obra, ja que crec que les persones, quan s’enamoren, són més innocents i desemparades que quan fan la guerra i la revolució.”

Eileen Chang és una de les escriptores més estimades pel públic xinès. El seu lloc en la literatura universal és prop de Zweig i de Schnitzler, com ella enamorats d’un món que s’acaba. Però en l’obra d’Eileen no hi ha ni un bri de nostàlgia: només lucidesa i comprensió. El nostre volum, el primer de l’autora que es tradueix al català, recull dues de les peces més representatives de la seva obra: la novel·la breu L’amor que fa caure ciutats i el relat Setge; i les acompanya amb un postfaci del sinòleg Ricard Planas.

 

N’HAN DIT

“Molt sovint es llegeix Eileen Chang a partir de la nostàlgia, sense tenir en compte que el seu punt de vista és el d’una època. Aquests contes són escrits sota les bombes. I l’autora, com els seus personatges, continua vivint. Eileen Chang forma part, com les cançons de Teresa Teng o l’orgull viril de Bruce Lee, del cànon sentimental, cultural i popular de milions de xinesos de tot el món.”Ricard Planas, en el postfaci de la nostra edició

Ressenya de Marina Espasa a l’Ara

Ressenya de Robert Saladrigas a La Vanguardia

Carla Benet escriu d’Eileen Chang i Rodoreda a El Punt Avui

ClubEditor

 

Read Full Post »

novetats_tots

Read Full Post »

la_partituraMarta le llega de forma accidental el diario, una carta y una partitura de un compositor. A través de ellos conoce la atormentada vida del músico y su relación con su alumna más brillante, Sayá. La historia deja varias preguntas en el aire que Marta traslada a su novio cuando 10 años después le cuenta todo lo sucedido.

LLegeix el primer capítol

I una entrevista a l’autora

Visita el web de l’autora

 

 

Read Full Post »

El final de la tetralogía protagonizada por el comandante Camille Verhoeven, la serie más apasionante de los últimos años, ganadora del prestigioso Dagger Award de novela negra.Imatge relacionada

«Un acontecimiento se considera decisivo cuando desbarata nuestras vidas por completo. Por ejemplo, tres disparos de una escopeta de repetición sobre la mujer que uno ama

Anne Forestier queda atrapada en medio de un atraco a una joyería en los Campos Elíseos. Tras recibir una paliza que la deja al borde de la muerte, tiene la suerte de sobrevivir… y la condena de haber visto la cara del asaltante. Su vida corre un grave peligro, pero Anne cuenta con la ayuda del hombre al que ama: el comandante Camille Verhoeven. Este estará dispuesto a actuar al margen de la ley con tal de protegerla. Pero ¿quién es ese enemigo, y por qué ese empeño tan feroz en acabar con Anne?

La atmósfera y la escritura escalofriantes de este final de la tetralogía confirman una vez más el increíble talento de Pierre Lemaitre.

«Una de esas novelas que son sencillamente brutales.» Elle

megustaleer

Read Full Post »

Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. S’hi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la televisió, el sis-cents, el turisme, el twist i el biquini.

Com buscadors d’or, una corrua de persones acut a Cardós a la recerca d’una feina. S’allotgen en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries d’emigració i desarrelament, d’amor i de lluita s’encreuen les unes amb les altres. Hi ha conflictes de convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el rerefons permanent de la dictadura. Un assassinat ho lliga tot.

Sis anys després de L’home de la maleta, Ramon Solsona ofereix una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics.

Ramon Solsona (Barcelona, 1950), ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993), DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) i L’home de la maleta (2011), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi. L’any 1994 rep els premis Crítica Serra d’Or, Prudenci Bertrana i Lletra d’Or per la novel·la Les hores detingudes. També és autor dels aplecs de relats Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006). Col·laborador habitual de premsa, ràdio i televisió, actualment participa al programa de ràdio El matí de Catalunya Ràdio amb l’espai diari «Entre paraules» de divulgació del llenguatge. També és articulista de La Vanguardia. La seva curiositat per les paraules l’ha dut a escriure llibres com Marques que marquen (2015). Amb el pseudònim de “Lo Gaiter del Besòs”, ha escrit i publicat poesia satírica, que ha reunit en els llibres Sach de gemechs (1989) i Botifarra de pagès (2013).

Edicions 62

Read Full Post »

Les generacions espontànies

“Un gran fresc de les excentricitats del nostre temps.” Josep M. Fonalleras

L’Eva té la seva primera entrevista després d’una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d’experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l’envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada.
Amb un estil atrevit i precís, Mar Bosch ens ofereix un text que beu de l’herència de Pere Calders, on la realitat i l’imaginari esdevenen còmplices. Les generacions espontànies és una nouvelle hilarant sobre un ésser que supera àgilment els embats de la vida com una supervivent de primer ordre. Una crònica insòlita i esbojarrada, extensible a una generació desesperada i flexible, que esdevé un decàleg d’estratègies per subsistir mentre perseguim la idea d’una vida convencional.

Edicions del periscòpi

Read Full Post »

‘La millor història del món’ de Rudyard Kipling

‘La millor història del món’ és en aquest cas aquella que ha estat “viscuda”: Kipling ens parla de metempsicosi-transmigració d’ànimes. Charlie, el treballador de banc que s’esforça a l’elaboració de poemes mai prou satisfactoris, descobreix la literatura i viu
aquest moment del tot enlluernat, com correspon a la joventut, com ens ha passat a tots. Cada autor es fa el seu lloc a la vida del nostre aprenent de lector.

El protagonista compra els seus primers llibres tot venent una Història al “mestre” que potser esdevindrà un autor reconegut; per al jove es tracta d’un negoci en el qual no vol cometre errors:
…“Crec que, com a mínim, em mereixo un vint-i-cinc per cent del guany, o no?… He subministrat totes les idees; oi?”.

…“Vaig suposar que l’havia desenvolupat a la City, on Charlie s’estava emplenant d’un accent nasal curiós, d’home poc cultivat propi d’allí”. (Pàg. 75).

Aquest “estat de gràcia” té un temps finit a la vida de Charlie i ell no en té consciència; només el seu interlocutor lamentarà que l’evolució del jove el porti a l’oblit.

Trobem un epíleg necessari que hem d’agrair a V. Pagès Jordà: ens ajuda a aprofundir en la figura de Kipling i ens remet a ‘La història de la literatura fantàstica’ (1940), de Borges-Bioy Casares-Ocampo, on es considera aquesta Història com “la millor del món”.

Les altres tres narracions ens porten a l’Índia, aquell lloc remot que de cada vegada ho és menys perquè Occident hi viatja. Aquells que viatgem des de les nostres butaques o des de les cadires de les biblioteques mai no deixarem de relacionar l’Índia amb Kipling, a qui sempre tornarem.

Aquestes quatre històries ens acompanyaran molt de temps. Ara mateix les deixem per anar a cercar ‘El Aleph’: El primer conte –’El inmortal’– podria ser, segons Pagès-Jordà, un homenatge al guardonat amb el premi Nobel més jove de la història: Rudyard Kipling, que el va rebre a quaranta-un anys.

Aquesta és una edició acurada, en la seva senzillesa conté la bellesa dels llibres importants. ‘Males Herbes’ ens ofereix un catàleg ple de grans encerts. Gràcies.

Ara.cat

Read Full Post »

Older Posts »