Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Novetats’ Category

Resultat d'imatges de L'Hotel blanc de la platja / Alba Sabaté Una gran història d’amor emmarcada en la solidesa de l’edat madura.
Finalista Premi Prudenci Bertrana 2015

La Virgínia té cinquanta-dos anys i viu en un pis alt dels afores de Roma. Fa poc que li han extirpat un pit i que s’ha separat de l’Alberto. La mort del pare farà que hagi de tornar a Girona, la seva ciutat, després de molt temps de no ser-hi. El retrobament amb la família i sobretot amb un passat que semblava oblidat li desvetllarà emocions, records i enyorances. Amb un seguit de fotografies reals i imaginades, la protagonista d’aquesta intensa història intentarà redescobrir el seu cos i el seu present, i també l’amor.

«El temps que se’n va, voldria dir-li, i el que encara tinc de moment. Això és el que em miro. La mena de bellesa que té veure el temps com flueix indiferent a tot i a tothom i fins i tot a un mateix».

Alba Sabaté (Manresa, 1962) és professora de literatura. Ha publicat quatre novel·les: La frontera de la llum (1994),Paradisos d’aigua (2005), Cançó de setembre (2012) i Aniversari, amb la qual va guanyar el Premi Marian Vayreda l’any 2013.

Grup 62

Read Full Post »

 Anna

Ammaniti, Niccolò

 

Un virus, que empezó a manifestarse en Bélgica, se ha extendido por el mundo como una epidemia. Tiene una particularidad: sólo mata a los adultos. Los niños lo incuban, pero no les afecta hasta que crecen. Sicilia en un futuro próximo. Todo está en ruinas. A la enfermedad que el virus produce la llaman La Roja, y circulan extrañas teorías sobre supuestos modos de inmunizarse. Anna, que tiene trece años, debe rescatar a su hermano pequeño Astor y emprender con él un viaje que los llevará hasta Palermo y después hasta Messina. El objetivo: cruzar el estrecho y alcanzar el continente, donde acaso Anna, a la que por edad la muerte ya acecha, encuentre el modo de salvarse. Les acompaña un perro, y cuentan como bitácora con un cuaderno de tapas marrones que les dejó su madre antes de fallecer. Lo tituló LAS COSAS IMPORTANTES y anotó en él algunas instrucciones útiles para sobrevivir. Niccolò Ammaniti, que ya había abordado la infancia y la adolescencia en varias excelentes novelas anteriores, insiste en el tema, y lo hace combinando la ciencia ficción distópica, la narración de aventuras y la novela de iniciación. Podríamos encontrar aquí ecos deEl señor de las moscas de Golding, o de Walkabout,aquella película de 1971 de Nicolas Roeg sobre una adolescente y su hermano pequeño perdidos en el desierto australiano. En todos los casos tenemos un universo poblado exclusivamente por niños. ¿Cómo sobreviven? ¿Cómo se interrelacionan sin la presencia dominante y represora de los adultos? ¿Cómo afrontan los miedos y las incertidumbres?

«Anna confirma una capacidad poco común para narrar el tránsito de la niñez al mundo adulto: la transformación, el miedo, el recorrido incierto y lleno de peligros que se convierte en una gran metáfora… Ammaniti ha llevado la novela a su esencia más desnuda, la más antigua y la más nueva, ser –simplemente– una selva de peligros que hay que superar» (Paolo di Paolo, La Stampa).

«Una fuga sin fin, absolutamente agónica, potente y espectacular. No es necesario ser forofo de la literatura de género (¿fantasy?, ¿catastrofista?, ¿de terror?) para sumergirse en este libro, soportando hasta el final su dureza implacable» (Michele Serra, La Repubblica).

«Un escritor sin límites que afronta su narración más íntima.Y también la más cruel. Ammaniti ha diseñado un apocalipsis con un realismo quirúrgico. Ha escrito una novela sobre la vivencia del presente.Y sobre nuestras posibilidades de ser lo que somos cuando nada nos lo permite» (Marco Missiroli, Corriere della Sera).

«En relación con otras novelas distópicas, Ammaniti introduce elementos nuevos en el género, casi lo reinventa, revolucionando por tercera vez –ya lo hizo con No tengo miedo y Te llevaré conmigo– la literatura italiana» (Teresa Ciabatti, Io Donna).

«Su novela más hermosa. Te desgarra el corazón» (Silvia Vecchini, Wired).

Anagrama

Read Full Post »

 Premi Goncourt 2015: la consagració de Mathias Enard com a escriptor.

Hipnòtica, erudita, poètica i defensora d’un Orient valuós i ple d’encants, Brúixola és la
història d’una nit d’insomni. Franz Ritter, cèlebre musicòleg vienès que pateix una malaltia
degenerativa, rememora durant una llarga nit l’amor de la seva vida, la Sarah, i acompanyat
per l’opi recorda els països per on va viatjar, les aventures viscudes, el descobriment de
l’altra i els mil personatges que junts van trobar durant la seva cerca de l’Orient.

Mathias Enard va néixer el 1972 a Niort, França. Després de cursar estudis d’àrab i persa, i passar llargues estades a l’Orient Mitjà, s’estableix a Barcelona l’any 2000, on participa activament en diverses revistes culturals. Membre del consell de redacció de la revista Inculte, de París, el 2005 va ser escollit escriptor resident a la prestigiosa Villa Medici a Roma i va exercir de professor d’àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona.Mathias Enard és autor de tres novel·les: La perfecció del tir (2004), Remuntant l’Orinoco (2006) i Zona (2009) i ha guanyat diversos premis, entre els quals cal destacar el premi de la Francophonie 2004. També ha estat escollit entre els deu millors autors francesos de menys de quaranta anys per la revista Technikart.

Brúixola

Read Full Post »

Les generacions espontànies

“Un gran fresc de les excentricitats del nostre temps.” Josep M. Fonalleras

L’Eva té la seva primera entrevista després d’una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d’experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l’envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada.
Amb un estil atrevit i precís, Mar Bosch ens ofereix un text que beu de l’herència de Pere Calders, on la realitat i l’imaginari esdevenen còmplices. Les generacions espontànies és una nouvelle hilarant sobre un ésser que supera àgilment els embats de la vida com una supervivent de primer ordre. Una crònica insòlita i esbojarrada, extensible a una generació desesperada i flexible, que esdevé un decàleg d’estratègies per subsistir mentre perseguim la idea d’una vida convencional.

Edicions del periscòpi

Read Full Post »

‘La millor història del món’ de Rudyard Kipling

‘La millor història del món’ és en aquest cas aquella que ha estat “viscuda”: Kipling ens parla de metempsicosi-transmigració d’ànimes. Charlie, el treballador de banc que s’esforça a l’elaboració de poemes mai prou satisfactoris, descobreix la literatura i viu
aquest moment del tot enlluernat, com correspon a la joventut, com ens ha passat a tots. Cada autor es fa el seu lloc a la vida del nostre aprenent de lector.

El protagonista compra els seus primers llibres tot venent una Història al “mestre” que potser esdevindrà un autor reconegut; per al jove es tracta d’un negoci en el qual no vol cometre errors:
…“Crec que, com a mínim, em mereixo un vint-i-cinc per cent del guany, o no?… He subministrat totes les idees; oi?”.

…“Vaig suposar que l’havia desenvolupat a la City, on Charlie s’estava emplenant d’un accent nasal curiós, d’home poc cultivat propi d’allí”. (Pàg. 75).

Aquest “estat de gràcia” té un temps finit a la vida de Charlie i ell no en té consciència; només el seu interlocutor lamentarà que l’evolució del jove el porti a l’oblit.

Trobem un epíleg necessari que hem d’agrair a V. Pagès Jordà: ens ajuda a aprofundir en la figura de Kipling i ens remet a ‘La història de la literatura fantàstica’ (1940), de Borges-Bioy Casares-Ocampo, on es considera aquesta Història com “la millor del món”.

Les altres tres narracions ens porten a l’Índia, aquell lloc remot que de cada vegada ho és menys perquè Occident hi viatja. Aquells que viatgem des de les nostres butaques o des de les cadires de les biblioteques mai no deixarem de relacionar l’Índia amb Kipling, a qui sempre tornarem.

Aquestes quatre històries ens acompanyaran molt de temps. Ara mateix les deixem per anar a cercar ‘El Aleph’: El primer conte –’El inmortal’– podria ser, segons Pagès-Jordà, un homenatge al guardonat amb el premi Nobel més jove de la història: Rudyard Kipling, que el va rebre a quaranta-un anys.

Aquesta és una edició acurada, en la seva senzillesa conté la bellesa dels llibres importants. ‘Males Herbes’ ens ofereix un catàleg ple de grans encerts. Gràcies.

Ara.cat

Read Full Post »

 Carme Riera novel·la la vida de un personatge lliure, apassionant i aventurer: l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg.

En un manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847 – Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics, ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle xx, des de  Meyerling  fins a Sarajevo. Cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l’abast  evitar el desencadenament de la Primera Guerra.

Viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista avant la lettre, l’arxiduc fou també un enamorat de Mallorca. A l’illa hi bastí el seu petit regne paradisíac.

Les darreres paraules desvela, en unes suposades memòries, les vivències familiars, sentimentals i polítiques d’una personalitat extraordinària,  que, tot i  pertànyer a la Casa Imperial més important d’Europa, visqué allunyat dels convencionalismes.

Carme Riera

Palma de Mallorca, 12 de Gener de 1948

Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una de les autores més estimades per la crítica i els lectors catalans. Es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. Entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima(2003, Premi Sant Jordi),  L’estiu de l’anglès (2006), Amb ulls americans (2009), Natura quasi morta (2011) i Tempsd’innocència (2013). La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües. L’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura i el 2012 va ser escollida membre de la Real Academia Española.

Edicions 62

Read Full Post »

La nova novel·la de John Irving: una història divertida, encantadora i punyent, plena de tendresa i humor, sobre el destí i la memòria.

portada_lavinguda-dels-misteris_john-irving_201603031341

L’avinguda dels misteris

Juan Diego un adolescent de catorze anys que va néixer i créixer a Mèxic té una germana més petita que es diu Lupe, i que es pensa que pot veure el que està per venir, concretament el seu futur i el del seu germà. A més, la Lupe llegeix la ment de les persones. No sap el que pensa tothom, però sí que ho sap de la gran majoria de persones. I imagineu-vos què podria arribar a fer una nena de tretze anys que creu que pot canviar el futur.
En Juan Diego, ja com a adult, viatja a les Filipines, i els somnis i records de la seva infància
i adolescència l’acompanyen d’una manera molt intensa. L’Avinguda dels Misteris és la història
del que li passa al Juan Diego a les Filipines, on el que li va succeir enel passat a Mèxic entra en confl icte amb el seu futur. Una defensa aferrissada de la llibertat de les persones i dels pobles a triar el seu propi camí.

Exeter, Nuevo Hampshire, Estados Unidos, 2 de Març de 1942

John Irving (Exeter, New Hampshire, 1942) és un dels escriptors nord-americans més rellevants. Entre les seves novel·les destaquen El món segons Garp (portada al cinema), Prínceps de Main, reis de Nova Anglaterra (també portada al cinema amb el títol Les normes de la casa de la sidra, guanyadora de l’Oscar al millor guió, adaptat pel mateix Irving), The Hotel New Hampshire, A Son of the Circus, La quarta mà (Edicions 62) i Fins que et trobi (Edicions 62). Una dona difícil ha estat un èxit de vendes arreu del món.

Edicions 62

Read Full Post »

thumb_13864_portadas_bigRegne Unit, dècada de 1960. Barbara Parker es presenta al concurs de Miss Blackpool, una petita ciutat costanera del comtat de Lancashire. Però, fan de Lucille Ball, somia deixar enrere la vida provinciana i convertir-se en actriu. Se’n va a Londres, treballa un temps en uns grans magatzems, aconsegueix un representant, es presenta a un càsting de la BBC i acaba convertint-se en la protagonista d’una telesèrie humorística sobre una parella.

La novel·la segueix la carrera ascendent de la Barbara i els seus conflictes, i retrata les bambolines de la creació de la comèdia televisiva a través de les persones implicades: els guionistes que es van conèixer en una comissaria després de ser detinguts en uns lavabos públics, l’actor coprotagonista convençut que pot apuntar més amunt, el productor educat en les millors universitats i enamorat de l’actriu protagonista… Amb el Swinging London com a rerefons, Nick Hornby ret homenatge i recrea amb precisió la cultura popular que sempre l’ha fascinat. A través de l’actriu protagonista i el personatge que interpreta a la petita pantalla, Funny Girl estableix paral·lelismes i contrastos entre la realitat i la ficció, i retrata les virtuts i les debilitats humanes d’un repertori de personatges entranyables que es mouen davant i darrere de les càmeres. Una novel·la divertida, deliciosa i amb les emocions a flor de pell.

«Amb una trama desenvolupada amb molta gràcia,Funny Girl és sempre divertida. El seu missatge és que la serietat està sobrevalorada, i ens el presenta d’una manera molt convincent. Intel·ligent i amena» (John Doyle, The Globe and Mail).

Hornby, Nick

 

Nick Hornby (Maidenhead, 1957), llicenciat per la Universitat de Cambridge, ha exercit de professor, periodista i guionista. L’extraordinària Alta fidelitat, novel·la que ara recuperem, és una de les seves primeres obres: «Amb una importància equiparable al que van representar per a la joventut del seu temps El guardià en el camp de sègol, de J. D. Salinger, i A la carretera, de Jack Kerouac, continua guanyant lectors des de la primera edició» (Enrique Blanc, Reforma). En català també han aparegut Una mena de pare, Com ser bo, Tot per una noia, Juliet, Naked i Funny Girl.

Web de l’autor

Anagrama

Read Full Post »

9788490266083_04_g-f0980a86 Una breu història de set assassinats

El 1976, just abans de les eleccions generals a Jamaica i de l’actuació de Bob Marley al concert «Somriu, Jamaica», que pretenia alleugerir les tensions polítiques, set homes armats amb metralletes irrompen a la casa del cantant. L’atac gairebé posa fi a les vides de Marley, la seva dona i el seu mànager, i fereix molts altres. Marley va poder actuar, però l’endemà del concert va deixar el país.
Hàbilment teixida per abastar dècades i continents i poblada de personatges ben diversos –assassins, narcotraficants, periodistes i, fins i tot, fantasmes–, aquesta novel·la «emocionant, intensa» (Los Angeles Times) explora una època inestable i perillosa i les seves conseqüències sagnants, des dels barris pobres de Kingston dels 70 fins al crac dels 80 a Nova York o la Jamaica més radicalitzada dels 90. Magistral i increïblement ambiciosa, aquesta novel·la èpica assegura un lloc a Marlon James entre els grans talents literaris de la seva generació.

Bromera.cat

 

Us proposem que llegiu les critiques que li fan en aquestes altres webs… En acabar de llgir-les volareu cap a la biblioteca a buscar-lo.

Totesmentida

Catorze.cat

Vilaweb.cat

El Nacional.cat

Cultura plaza.com

 

 

Read Full Post »

El famós comissari sicilià Salvo Montalbano s’enfronta al poder polític i als interessos de la màfi a en aquest nou cas.

212354_portada_una-veu-de-nit_andrea-camilleri_201602251326 Montalbano té ja cinquanta anys però no té cap intenció de ser acomiadat, ja sigui a causa de forces polítiques compromeses amb la màfia o espantats pels jutges més infl uents o pels mitjans de comunicació que l’ataquen a ell agitant l’opinió pública en contra seva.
Guido Borsellino, gerent d’un supermercat a Vigata, apareix penjat a la seva ofi cina després d’un interrogatori per robatori. Tant el forense com Montalbano dubten que es tracti d’un suïcidi. Quan es troba el cos apunyalat d’una noia que vivia amb el fi ll del president de la província, Montalbano s’adona que s’enfronta a un propòsit criminal en què el poder polític es barreja amb els interessos de la màfia.

Andrea Camilleri, director teatral i guionista, va néixer a Sicília el 1925 i es va iniciar en el món literari amb muntatges d’obres de Pirandello, Ionesco, T. S. Elliot i Beckett, a més de produccions policíaques per a la televisió. És autor de nombrosos llibres, tot i que l’èxit li ha arribat de la mà de la sèrie de novel·les que tenen com a protagonista el comissari Montalbano. L’estructura policíaca d’aquestes històries és més aviat un pretext de l’autor per oferir-nos, amb un vocabulari molt ric en dialectalismes, un retrat ben viu de la societat italiana. Els títols del «cicle Montalbano» inclouen La forma de l’aigua, El gos de terracota, El lladre de pastissets, La veu del violí, L’excursió a Tíndari, Un gir decisiu, La paciència de l’aranya, La lluna de paper, Foguerada d’agost, Les ales de l’esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L’edat del dubte,La dansa de la gavina, El joc de pistes, El somirure de l’Angelica i El joc dels miralls entre d’altres, tots publicats en català per Edicions 62.

Edicions 62

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »