Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Novetats’ Category

portada_els-vells-amics_silvia-soler-i-guasch_201611111008Cinc estudiants de Belles Arts viatgen a París per visitar la gran exposició que es va fer sobre Gauguin al Grand Palais a fi nals dels anys vuitanta. Aquell viatge, de només quatre dies, els durarà tota la vida. En Marc, la Lídia, en Mateu, l’Ada i en Santi teixiran, a partir d’aleshores, una amistat que sembla indestructible i que els mantindrà ancorats als vells temps, als anys dels grans anhels. Els protagonistes, però, entendran aviat que tan difícil és mantenir-se fidel a la vocació artística com renunciar-hi. I la vida, que cada vegada es torna més exigent, acabarà posant-los a prova.

A Els vells amics Sílvia Soler s’endinsa en l’apassionant aventura que suposa la recerca del sentit de la vida i ens mostra per què l’amistat és un valor que cal preservar per sempre.

De vegades pensava que potser, en realitat, ja no érem amics, però que estàvem sentimentalment lligats a aquella amistat que, durant anys, ens havia sostingut. Potser ja no estàvem pendents els uns dels altres, però ens negàvem a deixar de veure’ns com un conjunt. Era com si, quan érem joves, un artista fabulós ens hagués immortalitzat en un retrat de grup i tots estiguéssim enamorats d’aquella pintura. 

 

Llegeix el primer capítol

Figueres, Girona

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista. Ha escrit la col·lecció de contes Arriben els ocells de nit (1985) i les novel·les El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (Columna, 1998), L’arbre de Judes (Columna, 2001), 39+1, L’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa (Columna, 2005) i 39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com (Columna, 2007). Sílvia és coautora de l’obra Ramblejar (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la Mira’m als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003. Amb Petons de diumenge (Columna, 2008) va guanyar el premio Prudenci Bertrana 2008. La seva novel·la més recen…

Read Full Post »

Yeruldelgger, muertos en la estepa_150x230

Yeruldelgger, muertos en la estepa

Ian Manook

En la inhóspita inmensidad de las estepas mongolas, una familia de nómadas realiza un macabro descubrimiento: el cuerpo de una niña de cinco años enterrada junto con su triciclo. El comisario Yeruldelgger, un tipo temperamental marcado por la tragedia y a quien su trabajo ha llevado casi al límite de la locura, observa la escena del crimen con una mezcla de perplejidad y agotamiento infinitos. Apenas cinco horas antes se encontraba en Ulán Bator, en las oficinas de una empresa china, investigando la aparición de tres cadáveres salvajemente mutilados, y ahora, por extraños motivos, su jefe lo ha apartado del caso.

Esto no significa, claro está, que un tipo como él vaya a quedarse de brazos cruzados. Empeñado en aclarar este monstruoso crimen que le revuelve las tripas, Yeruldelgger inicia una investigación paralela con la colaboración de la inspectora Oyun, una mujer intrépida, descarada y un poco enamorada de él, y de la forense Solongo, con la que el comisario mantiene una compleja relación sentimental. Poco a poco, van surgiendo vínculos inesperados entre ambos casos, y en su camino se cruzarán desde fantoches de baja estofa hasta una red de políticos y empresarios sin escrúpulos que anteponen los negocios a la vida humana. En última instancia, lo más preocupante será la corrupción policial que sostiene esa estructura diabólica, dispuesta a todo para mantener el statu quo. Así pues, desde la sombra, Yeruldelgger y su equipo se jugarán la vida para esclarecer la verdad y librar al país de una plaga que se expande por su tejido más profundo.

Ganadora de múltiples premios en Francia —entre ellos el prestigioso Premio SNCF du Polar, el Premio de las Lectoras de Elle y el Premio de los Lectores Quais du Polar/20 Minutes—,Yeruldelgger, muertos en la estepa aporta al público un ámbito geográfico exótico y desconocido, el de una Mongolia compuesta tanto por las tribus nómadas de las llanuras como por los habitantes de Ulán Bator, un nido de crimen, vicio y racismo, donde el nivel de vileza en todas las esferas convierte el trabajo policial en un desafío quijotesco.

Llegiu la critica de El País

 

Read Full Post »

En la Barcelona de finales de los años 50, Daniel Sempere ya no es aquel niño que descubrió un libro que habría de cambiarle la vida entre los pasadizos del Cementerio de los Libros Olvidados. El misterio de la muerte de su madre, Isabella, ha abierto un abismo en su alma del que su esposa Bea y su fiel amigo Fermín intentan salvarle.

Justo cuando Daniel cree que está a un paso de resolver el enigma, una conjura mucho más profunda y oscura de lo que nunca podría haber imaginado despliega su red desde las entrañas del Régimen. Es entonces cuando aparece Alicia Gris, un alma nacida de las sombras de la guerra, para conducirlos al corazón de las tinieblas y desvelar la historia secreta de la familia… aunque a un terrible precio.

El Laberinto de los Espíritus es un relato electrizante de pasiones, intrigas y aventuras. A través de sus páginas llegaremos al gran final de la saga iniciada con La Sombra del Viento, que alcanza aquí toda su intensidad y calado, a la vez que dibuja un gran homenaje al mundo de los libros, al arte de narrar historias y al vínculo mágico entre la literatura y la vida.

El laberinto de los espíritus

 

Read Full Post »

portada_patria_fernando-aramburu_201606301025

Patria

Fernando Aramburu

El dia que ETA anuncia l’abandonament de les armes, Bittori  es dirigeix al cementiri per explicar-li a la tomba del seu marit Txato, assassinat pels Terroristes que ha decidit tornar a la casa on van viure. Podrà conviure amb els que abans i després de l’atemptat els van assetjar trastocant la seva vida i la de la seva família? ¿Qui va ser el sicari encaputxat que un dia plujós va matar sabia marit, quan tornava de la seva empresa de transports? Per més que arribi d’amagat la presència de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble, sobretot la de la  seva veïna Miren, amiga íntima a altres temps, i mare de Joxe Mari, un terrorista empresonat, sospitós dels pitjors temors de Bittori. Què va passar entre aquestes dues dones? ¿Que ha enverinat la vida dels seus fills i els seus marits tan units en el passat? Amb les seves ferides dissimulades i les seves conviccions indestructibles,la incandescent història de les seves vides abans i després del cràter que va ser la mort del Txato . Patria ens parla de la impossibilitat d’oblidar i de la necessitat de perdó, en una comunitat trencada pel fanatisme Polític.

Llegiu-ne la crítica de  Babelia de El País

Planeta de libros

Read Full Post »

213598_portada_i-tots-vam-mirar-al-cel_tommy-wallach_201604111751

I tots vam mirar al cel

Tommy Wallach

Quatre adolescents viuen amb intensitat el compte enrere cap a l’imminent impacte. Tenen dos mesos per convertir-se en algú millor. Desfer-se d’etiquetes, aprofundir lligams emocionals i resoldre dilemes ètics.

Dos mesos per viure de veritat.
«En aquest debut impressionant… Wallach perfora la seva foscor amb tendresa i humor. Una història que convida a la reflexió i que farà sortir el ‟filòsof” que tots els lectors porten dins.»
(Kirkus Reviews)
000064344_1_tommywallach_201605171629Tommy Wallach és escriptor i músic i viu a Brooklyn. Aquesta novel·la, la seva primera obra, ha estat traduïda a més d’una desena d’idiomes. Ha publicat textos en revistes com McSweeny’s, Wired, Salon i moltes altres. Com a músic és autor de dos treballs, incloent-t’hi la banda sonora d’aquest llibre.

http://www.tommywallach.com

Read Full Post »

coberta_lamor_1Chang

L’amor que fa caure ciutats

Traduït per:
Carla Benet

El lloc de la xinesa Eileen Chang en la literatura universal és prop de Zweig i de Schnitzler: una mestra de la novel·la breu que parla d’amor quan el món s’ensorra.

“L’única cosa en què podia confiar era l’aire que li omplia els pulmons i la persona que dormia a prop seu. Gatejà fins on era ell i l’abraçà. Ell tragué la mà de sota la manta per agafar la seva. Es miraren l’un a l’altre i es veieren, es veieren del tot.”

A Shanghai, el 1943, una joveníssima escriptora de 23 anys es torna immensament famosa publicant en un magazín popular una sèrie de relats elegants i tràgics que parlen d’amor. Els seus lectors els devoren amb fruïció sota les bombes de l’exèrcit japonès, mentre la guerra civil sacseja el país. A aquells que la critiquen per no prou ideològica, ella respon: “Només vull escriure sobre els afers trivials d’un home i d’una dona. No hi ha guerra ni revolució en la meva obra, ja que crec que les persones, quan s’enamoren, són més innocents i desemparades que quan fan la guerra i la revolució.”

Eileen Chang és una de les escriptores més estimades pel públic xinès. El seu lloc en la literatura universal és prop de Zweig i de Schnitzler, com ella enamorats d’un món que s’acaba. Però en l’obra d’Eileen no hi ha ni un bri de nostàlgia: només lucidesa i comprensió. El nostre volum, el primer de l’autora que es tradueix al català, recull dues de les peces més representatives de la seva obra: la novel·la breu L’amor que fa caure ciutats i el relat Setge; i les acompanya amb un postfaci del sinòleg Ricard Planas.

 

N’HAN DIT

“Molt sovint es llegeix Eileen Chang a partir de la nostàlgia, sense tenir en compte que el seu punt de vista és el d’una època. Aquests contes són escrits sota les bombes. I l’autora, com els seus personatges, continua vivint. Eileen Chang forma part, com les cançons de Teresa Teng o l’orgull viril de Bruce Lee, del cànon sentimental, cultural i popular de milions de xinesos de tot el món.”Ricard Planas, en el postfaci de la nostra edició

Ressenya de Marina Espasa a l’Ara

Ressenya de Robert Saladrigas a La Vanguardia

Carla Benet escriu d’Eileen Chang i Rodoreda a El Punt Avui

ClubEditor

 

Read Full Post »

thumb_15195_portadas_big

Les noies

 

Califòrnia. Estiu de 1969. L’Evie, una adolescent a punt d’endinsar-se en l’incert món dels adults, es fixa en un grup de noies en un parc: vesteixen de manera descuidada, van descalces i semblen viure felices i despreocupades, al marge de les normes. Al cap d’uns dies, una trobada fortuïta propiciarà que una de les noies –la Suzanne, una mica més gran que l’Evie– la convidi a acompanyar-les. Viuen en un ranxo solitari i formen part d’una comuna que gira al voltant d’en Russell, músic frustrat, líder, guru.

Fascinada, l’Evie es deixa anar en una espiral de drogues psicodèliques i amor lliure, de manipulació mental i sexual, que farà que perdi el contacte amb la família i amb el món exterior. I la deriva d’aquest grup que esdevé secta dominada per una paranoia creixent desembocarà en un acte extrem de violència…

La debutant Emma Cline construeix un retrat excepcionalment madur de la fragilitat adolescent i del tempestuós procés de fer-se adult. També aborda el tema de la culpa i les decisions que ens marquen la vida. I recrea aquells anys de pau i amor, d’idealisme hippie, en què també germinava una cara fosca, molt fosca. L’autora s’inspira lliurement en un episodi cèlebre de la crònica negra americana: la matança perpetrada per Charles Manson i el seu clan. Però no se centra en la figura del psicòpata, sinó en unes altres protagonistes: les noies que van contribuir a perpetrar un crim atroç i que no van perdre el somriure durant el judici. D’elles tracta aquesta novel·la enlluernadora i inquietant.

«Brillant i absorbent. Una novel·la impressionant» (Richard Ford); «Emma Cline té un ull incomparable per a les complexitats de la joventut femenina. Aquest llibre us trencarà el cor i us farà volar el cap» (Lena Dunham).

Anagrama

Read Full Post »

novetats_tots

Read Full Post »

la_partituraMarta le llega de forma accidental el diario, una carta y una partitura de un compositor. A través de ellos conoce la atormentada vida del músico y su relación con su alumna más brillante, Sayá. La historia deja varias preguntas en el aire que Marta traslada a su novio cuando 10 años después le cuenta todo lo sucedido.

LLegeix el primer capítol

I una entrevista a l’autora

Visita el web de l’autora

 

 

Read Full Post »

El final de la tetralogía protagonizada por el comandante Camille Verhoeven, la serie más apasionante de los últimos años, ganadora del prestigioso Dagger Award de novela negra.Imatge relacionada

«Un acontecimiento se considera decisivo cuando desbarata nuestras vidas por completo. Por ejemplo, tres disparos de una escopeta de repetición sobre la mujer que uno ama

Anne Forestier queda atrapada en medio de un atraco a una joyería en los Campos Elíseos. Tras recibir una paliza que la deja al borde de la muerte, tiene la suerte de sobrevivir… y la condena de haber visto la cara del asaltante. Su vida corre un grave peligro, pero Anne cuenta con la ayuda del hombre al que ama: el comandante Camille Verhoeven. Este estará dispuesto a actuar al margen de la ley con tal de protegerla. Pero ¿quién es ese enemigo, y por qué ese empeño tan feroz en acabar con Anne?

La atmósfera y la escritura escalofriantes de este final de la tetralogía confirman una vez más el increíble talento de Pierre Lemaitre.

«Una de esas novelas que son sencillamente brutales.» Elle

megustaleer

Read Full Post »

Older Posts »