Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Curiositats’ Category

Quan es compleixen cent anys del naixement de la poetessa Gloria Fuertes, la Xarxa de Biblioteques Municipals ha programat l’espectacle “Fuertes, un tast”, a càrrec de la cantautora Sílvia Comes, a la veu i la guitarra, i Simone Lambregts, al violí. El primer recital tindrà lloc dimarts, 17 d’octubre, a les 19.30h a la Biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa. Es tracta d’un espectacle literari en homenatge a l’autora madrilenya en el que Sílvia Comes recita i canta els poemes de Fuertes per a adults.

Anuncis

Read Full Post »

9788490267219_04_gLa noia del club:

Des de ben jove, la Flora ha volgut ser nedadora. Tot i que la seva família li fa costat, no ho té gens fàcil. No tenen gaires diners i ha de compaginar el treball amb l’esport. Els aires nous que duu la proclamació de la Segona República donen ales al seu somni i la Flora s’entrena de valent, amb la il·lusió de destacar en la competició. Alhora, entra en contacte amb un grup de dones que aspiren a transformar la realitat des de l’art, la literatura o el periodisme, com ara Rosa Maria Arquimbau, Irene Polo, Anna Murià o Mercè Rodoreda.

Però la realitat és tossuda, i les seves aspiracions xocaran amb les tensions d’una societat convulsa. A poc a poc, la Flora es veurà immersa en els conflictes de la Barcelona dels anys 30, no tan sols per la seva difícil carrera esportiva, sinó perquè a més s’enamorarà d’en Romà, un jove de classe alta a qui miraran amb recel els amics de la Flora de tota la vida, vinculats a grups anarquistes.

Llegeix aquí els primer capítol

Maria Carme Roca: Historiadora i filòloga, l’any 1997 va publicar la seva primera obra. Amb una cinquantena de llibres publicats, ha conreat la LIJ, el conte curt, l’assaig i la novel·la històrica. Ha obtingut diversos premis literaris.

Més sobre la seva vida i obra aquí

 

 

 

 

Read Full Post »

Les biblioteques del Bages i del Moianès, han preparat un seguit d’activitats per tal de donar a conèixer el Dia Mundial de la Salut Mental que s’escau el 10 d’octubre.

Si passeu per la Biblioteca de Moià, hi trobareu una exposició bibliogràfica – amb contes, pel·lícules, novel·les…-. Cartell Salut Mental2 .jpg

Read Full Post »

9788416430574UNA COLUMNA DE FOC (Saga ELS PILARS DE LA TERRA 3)

SINOPSI

La saga d’Els pilars de la Terra i Un món sense fi, que ha captivat milions de lectors, continua ara amb la magnífica i apassionant nova novel·la de Ken Follett. L’any 1558 els conflictes religiosos que sacsegen Kingsbridge s’han convertit en un obstacle insuperable per a l’amor entre en Ned Willard i la Margery Fitzgerald. Quan Elisabet I arriba al tron d’Anglaterra, tot Europa se li gira en contra i la jove reina decideix crear el primer servei secret amb la missió que l’adverteixi de qualsevol intriga o invasió. Al llarg de mig segle turbulent, en Ned lluitarà per estar amb la Margery mentre lidera el petit grup de valerosos agents secrets, que s’acabaran convertint en el fonament del poder de la reina… i en la matèria d’un captivador thriller històric d”espionatge. En Una columna de foc, Ken Follet torna a demostrar que és el gran mestre de la narrativa d’acció i suspens, transportant-nos, aquest cop, al convuls segle XVI, amb una magnífica història d’amor amb el rerefons amenaçador de les guerres de religió.

Claret llibreria

Read Full Post »

Calaix ArtistaG

Read Full Post »

Entre les seves novel·les destaquen ‘El que resta de dia’,’No em deixis mai’ i ‘El gegant enterrat’

15072022911958Poc després de la una del migdia, moment en què l’Acadèmia Sueca va anunciar que Kazuo Ishiguro acabava de guanyar el premi Nobel de literatura, la BBC es va posar en contacte amb l’autor britànic -nascut a Nagasaki el 1954 però instal·lat a Anglaterra des que tenia 5 anys- i el va trobar encara en estat de xoc. Ishiguro, mundialment conegut gràcies aEl que resta del dia, va deixar anar una expressió que semblava haver fugit d’una de les seves novel·les després d’assegurar que no esperava una distinció com aquella -té 62 anys i només ha publicat set novel·les-: “It’s flabbergastingly flattering ”. El joc de paraules podria traduir-se, amb més o menys encert, com “és afalagadorament afalagador”. Així se sentia el Nobel 2017, que rebrà nou milions de corones sueques -gairebé 950.000 euros- després de pronunciar el discurs de recepció d’aquí a uns mesos.

Ishiguro, que va guanyar el Booker Prize als 35 anys i entre altres distincions compta amb l’Excel·lentíssim Orde de l’Imperi Britànic (1995) i l’Orde de les Arts i les Lletres Franceses (1998), va assegurar que el Nobel “és un honor enorme”, sobretot perquè significa que segueix “el camí dels grans autors” que l’han precedit. També va recordar que el guardó li arribava “en un moment en què el món viu amb incertesa els seus valors, el lideratge i la seguretat”. La incertesa és precisament un dels temes importants de la seva producció novel·lística. Un altre seria la “qualitat d’irrealisme” que assenyalava l’escriptor Malcolm Bradbury l’any 1982, quan llegia el debut d’un dels seus millors alumnes d’escriptura creativa a la Universitat d’East Anglia, Una pàl·lida vista dels turons.

Sigui explicant els contrastos entre la cultura japonesa i l’anglesa com passava en aquest llibre, combinant la plàcida vida en un campus anglès amb els estralls de la genètica -era el cas de No em deixis mai (Empúries, 2005)- o donant una particularíssima visió de l’Anglaterra medieval a El gegant enterrat (Anagrama, 2016), Ishiguro sap transmetre dosis d’estranyesa i inquietud que l’allunyen dels codis estrictament realistes. “Igual que Patrick Modiano, Ishiguro ha seguit el seu camí sense concessions a modes ni tendències”, recordava l’editor d’Anagrama, Jorge Herralde, que li ha publicat tota l’obra des que l’any 1988 apostés per la seva primera novel·la. “Aquells anys seguia molt atentament la revista Granta, i un agent literari amb qui he signat més de 150 contractes em va recomanar aquell jove d’origen japonès. Tant la primera com la segona novel·la, Un artista del mundo flotante, són raríssimes i minoritàries”, explica. Llavors va arribar El que resta del dia el 1989: es va traduir a més de quaranta llengües i, quatre anys més tard, va arribar-ne l’adaptació cinematogràfica de James Ivory. “Molts dels seus personatges queden destronats de l’escala de valors que els afavoria -comenta Gonzalo Torné, que ha publicat fa uns mesos Años felices i que ha llegit tota l’obra d’Ishiguro-. El protagonista d’ El que resta del dia és un majordom que ha viscut tota la vida a les ordres d’un amo de qui es descobreix que era col·laboracionista nazi i, a partir de llavors, queda gairebé expulsat de la societat anglesa”. Torné destaca “el control de la narració en tot moment per part d’Ishiguro”, i a diferència del que alguns crítics han expressat el considera “més aviat pla estilísticament”: no és un retret, sinó que el novel·lista ho fa per voluntat pròpia.

El gran argument que Sara Danius, portaveu de l’Acadèmia Sueca, va esgrimir en nom del jurat per premiar Ishiguro era la “força emocional” de les seves novel·les, sota la qual “es mostra l’abisme que hi ha sota el nostre il·lusori sentit de connexió amb el món”. Danius va afegir: “Si barreges Jane Austen i Franz Kafka el resultat és Ishiguro, tot i que hi has d’afegir una mica de Marcel Proust. És un escriptor d’una gran integritat, ha desenvolupat un univers estètic propi”.

UNA MIRADA SINGULAR

“Després de l’èxit d’ El que resta del dia, Ishiguro hauria pogut seguir aquest mateix camí, però no ha deixat de canviar -diu Jordi Puntí, que acaba de publicar el llibre de contes Això no és Amèrica -. Els inconsolables [Edicions 62, 1995] estava escrita en un estil torrencial, que recorda l’ stream of consciousness, i després va tornar a descol·locar els lectors amb Quan érem orfes [Edicions 62, 2000]. Estava ambientada a principis del segle XX a Xangai: contraposa el cosmopolitisme de la ciutat amb els valors tradicionals xinesos. Cada llibre d’Ishiguro és una experiència nova pel que fa a la història, però la qualitat formal es manté sempre”.

Acostumat a dedicar cinc anys a cada novel·la, Ishiguro va tornar a aconseguir una repercussió notable amb No em deixis mai (Empúries, 2005). “Els personatges es resignen al seu destí, un destí esgarrifós però absolutament establert, i es fan costat tot i no poder ajudar-se els uns als altres -explica Xavier Pàmies, traductor de la versió catalana d’aquest llibre i dels dos anteriors-. El caràcter inquietant de la novel·la s’accentua encara més perquè, com a les altres que conec d’aquest autor, l’assumpte al voltant del qual gira el relat es manté sempre en la penombra, indefinit i impenetrable”. Rere les enveges, enamoraments i investigacions frívoles d’un grup d’adolescents s’amaga la terrible descoberta que són clons que han de suplir les versions originals amb els seus òrgans.

La versatilitat d’Ishiguro ha quedat demostrada durant l’última dècada: ha escrit el guió de pel·lícules com La comtessa russa (James Ivory, 2005), ha publicat un llibre de contes, Nocturn (Empúries, 2010), i ha escrit les lletres de set cançons per a la cantant de jazz nord-americana Stacey Kent. També ha entregat una última i esplèndida novel·la, El gegant enterrat, que comença amb el viatge en ple segle VII d’una parella d’avis que creua un món ple de perills -ogres, follets i fades- per trobar el seu fill. “És una novel·la amb una dimensió al·legòrica important, deutora de la tradició medieval, però la decisió d’Ishiguro de tenyir-la d’un to malenconiós i introduir-hi un narrador poc fiable la fa moderna -diu Marina Espasa, crítica literària i escriptora-. Si alguna cosa va demostrar la rebuda d’aquest llibre és que els prejudicis contra el fantàstic, des de dins i des de fora del gènere, encara són ben vius. El gegant enterrat és un llibre que entusiasmarà els amants de la literatura sense fronteres entre gèneres i sense apriorismes, que són els lectors més lliures”.

Llegim.ara.cat

Read Full Post »

Dilluns 16 d’octubre tornen les converses en diferents idiomes a la Biblioteca. Gràcies als voluntaris internacionals de la Comunitat dels Avets.

 

Converses_17_18

Read Full Post »

Older Posts »